Organitzat
pel Taller d’escriptura Creativa de la Universitat Jaume I. Amb la
presència de l’escriptor i dels directors del taller Rosario Raro
i Pasqual Mas.
Llotja
del cànem, 5 de febrer de 2013, a les 18:00
El
pintor i poeta Rafael Mesado acaba de publicar en l’editorial
Germania el llibre de poemes Samsara, en el qual indaga
en la paraula i en el silenci que la genera. Rafael Mesado és
professor de Literatura, reconegut estudiós de la poesia moderna i,
en l’actualitat, escriu la seua tesi doctoral sobre el llenguatge
poètic de Carlos Edmundo de Ory.
Rafael
Mesado
Poesia
i silenci
La trajectòria poètica de Rafael
Mesado s’inicia l’any 1990 amb Poemari del silenci i
L’espiral del dies dos reguitzells de poemes que més aviat
són definicions metafòriques tant de conceptes abstractes com
concrets, una tècnica que enceta ací i que n’aprofundirà més
endavant. En aquests poemaris predominen els poemes curts de versos
breus ¾fins i tot hi dona cabuda a
la manipulació de haikus heteromètrics¾,
encara que tots dos acaben amb sengles poemes de vers lliure, la qual
cosa també anticipa el que serà la seua escriptura més reeixida,
en la qual predominen els temes relacionats amb el temps, el silenci
i els elements còsmics.
No va estar aquesta, però, la primera
aproximació literària, ja que en 1989, ens va sorprendre amb
Retrospectiva. Betxí: 1996-1976. Una visió particular, on la
prosa de Mesado evoca una dècada fonamental per a la seua formació
intel·lectual (l’escola), social (els amics) i sentimental.
Ara mateix, a
finals de 2012, el pintor i poeta Rafael Mesado acaba de publicar el
poemari Samsara en l’editorial Germania. “Samsara” és
una paraula, que defineix el cicle de la reencarnació en la
filosofia hindú, que li serveix al poeta per endreçar un camí de
construcció humana a través de la paraula; un camí el final del
qual no estarà en el més enllà, sinó en el món que compartim dia
a dia. En el llibre predomina, sobretot, una visió poètica de la
vida, amb poemes reflexius, d’altres que juguen amb cites als
títols, o que busquen un apropament visionari a la realitat.
Eugenio Trías
dedica un dels capítols de Filosofia del límit, a més de
descriure una realitat topològica que encisa els matemàtics, a
aprofundir en la concepció de la vida, a la manera del pensament
postmedieval, com un “iter crucis”, un camí a recórrer. Aquest
vial, si furgem en els emblemes d’Alciato estarà representat per
una serp que es menja la cua per tal de significar la immortalitat:
la realitat repetida amb què comença el poemari. La circumferència
és, doncs, una altra manera de veure aquest camí vital. Pot ser
totes dues interpretacions es complementen i, segurament, conflueixen
en Samsara ¾eixe títol tan
redó, tan axial, amb tres síl·labes amb la mateixa vocal¾.
El poemari comença
amb el poema “Realitat” i es tanca amb “Cosmologies”, després
d’abastar una cosmogonia empedocliana basada, com no, en els quatre
elements. Cada poema és, per tant, una cara de la realitat
polièdrica que constitueix el camí, el “samsara” de la
filosofia oriental; d’ací que l’autor utilitze la metàfora del
“mandala” per tal de definir el seu poemari, adscrivint-lo així
a la tradició hinduista i budista.
Tota estructura
és, a més, una organització que marca un ritme, el moviment de
l’existència. Tot i això, no és aquesta una poesia descriptiva
d’esdeveniments, sinó d’una meditació que surt del silenci, una
veu metafísica que indaga a través del llenguatge en el silenci
generatiu, la mort que esdevé vida però absent de pinzellada
teresiana, amb paraules que neguen, que no se someten a cap mesura i
flueixen en els vers lliure.
La poesia
intel·lectual, abstracta i metafísica de Rafael Mesado cerca el ser
humà a través de “fragments còsmics de la realitat” ¾subtítol
del manuscrit que no ha passat a les lletres de motlle¾
i ret homenatge a autors citats (Quevedo, Salvat-Papasseit,
Turmeda...), no citats (Alberti, Valéry), heterònims (Álvaro de
Campos) èpoques (beat, rock...), corrents filosòfics (Heràclit,
Nietzsche...), músics (George Harrison, Bob Dylan) a través dels
quals fixa una ideologia basada en la interpretació del silenci com
una etapa prèvia que haurà de transcendir-se per tal de
reencarnar-se en un nou projecte vital: “arriba la mort en obrir
els ulls”.
Aquest estudiós de la poesia de
Carlos Edmundo de Ory ha construït un poemari en quatre parts d’un
mandala que torna sobre el seu eix per tal de reflexionar sobre la
condició humana en el món modern. La plàstica budista apropa el
missatge que gira al voltant del pas del temps i de la presència
d’una mort que ens consumeix des que venim a la vida.
Pasqual Mas
No hay comentarios:
Publicar un comentario