Páginas

Curso 2016/17

sábado, 12 de enero de 2013

RAFAEL MESADO: " SI HI HA ALGUN PARADÍS ESTÀ ACÍ"

Organitzat pel Taller d’escriptura Creativa de la Universitat Jaume I. Amb la presència de l’escriptor i dels directors del taller Rosario Raro i Pasqual Mas.

Llotja del cànem, 5 de febrer de 2013, a les 18:00

El pintor i poeta Rafael Mesado acaba de publicar en l’editorial Germania el llibre de poemes Samsara, en el qual indaga en la paraula i en el silenci que la genera. Rafael Mesado és professor de Literatura, reconegut estudiós de la poesia moderna i, en l’actualitat, escriu la seua tesi doctoral sobre el llenguatge poètic de Carlos Edmundo de Ory.

Rafael Mesado
Poesia i silenci

La trajectòria poètica de Rafael Mesado s’inicia l’any 1990 amb Poemari del silenci i L’espiral del dies dos reguitzells de poemes que més aviat són definicions metafòriques tant de conceptes abstractes com concrets, una tècnica que enceta ací i que n’aprofundirà més endavant. En aquests poemaris predominen els poemes curts de versos breus ¾fins i tot hi dona cabuda a la manipulació de haikus heteromètrics¾, encara que tots dos acaben amb sengles poemes de vers lliure, la qual cosa també anticipa el que serà la seua escriptura més reeixida, en la qual predominen els temes relacionats amb el temps, el silenci i els elements còsmics.
No va estar aquesta, però, la primera aproximació literària, ja que en 1989, ens va sorprendre amb Retrospectiva. Betxí: 1996-1976. Una visió particular, on la prosa de Mesado evoca una dècada fonamental per a la seua formació intel·lectual (l’escola), social (els amics) i sentimental.
Ara mateix, a finals de 2012, el pintor i poeta Rafael Mesado acaba de publicar el poemari Samsara en l’editorial Germania. “Samsara” és una paraula, que defineix el cicle de la reencarnació en la filosofia hindú, que li serveix al poeta per endreçar un camí de construcció humana a través de la paraula; un camí el final del qual no estarà en el més enllà, sinó en el món que compartim dia a dia. En el llibre predomina, sobretot, una visió poètica de la vida, amb poemes reflexius, d’altres que juguen amb cites als títols, o que busquen un apropament visionari a la realitat.
Eugenio Trías dedica un dels capítols de Filosofia del límit, a més de descriure una realitat topològica que encisa els matemàtics, a aprofundir en la concepció de la vida, a la manera del pensament postmedieval, com un “iter crucis”, un camí a recórrer. Aquest vial, si furgem en els emblemes d’Alciato estarà representat per una serp que es menja la cua per tal de significar la immortalitat: la realitat repetida amb què comença el poemari. La circumferència és, doncs, una altra manera de veure aquest camí vital. Pot ser totes dues interpretacions es complementen i, segurament, conflueixen en Samsara ¾eixe títol tan redó, tan axial, amb tres síl·labes amb la mateixa vocal¾.
El poemari comença amb el poema “Realitat” i es tanca amb “Cosmologies”, després d’abastar una cosmogonia empedocliana basada, com no, en els quatre elements. Cada poema és, per tant, una cara de la realitat polièdrica que constitueix el camí, el “samsara” de la filosofia oriental; d’ací que l’autor utilitze la metàfora del “mandala” per tal de definir el seu poemari, adscrivint-lo així a la tradició hinduista i budista.
Tota estructura és, a més, una organització que marca un ritme, el moviment de l’existència. Tot i això, no és aquesta una poesia descriptiva d’esdeveniments, sinó d’una meditació que surt del silenci, una veu metafísica que indaga a través del llenguatge en el silenci generatiu, la mort que esdevé vida però absent de pinzellada teresiana, amb paraules que neguen, que no se someten a cap mesura i flueixen en els vers lliure.
La poesia intel·lectual, abstracta i metafísica de Rafael Mesado cerca el ser humà a través de “fragments còsmics de la realitat” ¾subtítol del manuscrit que no ha passat a les lletres de motlle¾ i ret homenatge a autors citats (Quevedo, Salvat-Papasseit, Turmeda...), no citats (Alberti, Valéry), heterònims (Álvaro de Campos) èpoques (beat, rock...), corrents filosòfics (Heràclit, Nietzsche...), músics (George Harrison, Bob Dylan) a través dels quals fixa una ideologia basada en la interpretació del silenci com una etapa prèvia que haurà de transcendir-se per tal de reencarnar-se en un nou projecte vital: “arriba la mort en obrir els ulls”.
Aquest estudiós de la poesia de Carlos Edmundo de Ory ha construït un poemari en quatre parts d’un mandala que torna sobre el seu eix per tal de reflexionar sobre la condició humana en el món modern. La plàstica budista apropa el missatge que gira al voltant del pas del temps i de la presència d’una mort que ens consumeix des que venim a la vida. 
                                                                                                                                             Pasqual Mas
Pots seguir ací l’entrevista de Manel Alonso en el blog de l’editorial  



No hay comentarios: