Páginas

Curso 2016/17

viernes, 3 de febrero de 2017

Miguel Torija. La isla de las culebras de La pajarita roja Editores y Jo, ara. Unaria Ediciones. Premi Josep Pasqual Tirado 2016.







L’ombra de la traïció

Miguel Torija Martí (Tortosa, 1972) és autor de diversos llibres de relats reunits en quatre volums: Fábulas efímeras (Conselleria d’Indústria, 2010), Catálogo de excusas para seguir vivo (o muerto) (2011), Cuando la vida se pone perra (Unaria, 2013) i Ara, jo (Unaria, 2016). Amb La isla de las culebras (La pajarita roja, 2016) inicia un interessant recorregut pel món de la novel·la.


La isla de las culebras, inspirada evidentment en el arxipèlag castellonenc de les Columbretes, es una història escrita serpentejant amb frases que en generen d’altres de manera torrencial a las quals després s’ha aplicat la contenció i el rigor estructural. Sembla com si el procés d’escriptura haja brollat d’una primera redacció que ha madurat i ha crescut per assolir la forma d’un relat d’aventures acotat i ubicat per tal de folrar-lo d’una cuirassa que l’arrele a un moment històric concret, tot i que no es diga el possible referent en què tal vegada hagueren pogut ocórrer els fets. Són els personatges i la història els que estiren d’una acció centrada més enllà de l’any 1823, perpetrada la invasió dels "Cent-mil fills de sant Lluís que entraren en Espanya a petició de Ferran VII i estesa una cadena de ciutats resistents a la presència francesa. I és en mig d’aquest conflicte provocat per l’accés dels borbons a la monarquia espanyola, on el capità Martín Gómez de Usuriaga i la seua fragata “Soledad”, que custodia uns papers que li poden fer canviar la vida, protagonitza atacs navals, traïcions, fugides, rescats i enamoraments mentre un raig de justícia moral —com en una història medieval— pren nota dels seus actes i li intentarà passar factura d’allò que ha transgredit la virtut i el bé. Martí és conscient en tot moment de quan obra a favor dels valors humans i socials més reconeguts i de quan pren decisions i escomet accions (algunes només es desvetllaran en les darreres pàgines) fregant la ignomínia; d’ací els remordiments que l’acompanyen en tot moment per atorgar-li consistència. Martí, cada vegada que enceta una nova acció, xoca de manera immediata amb una oposició (fins i tot dins la seua nau) que li cancel·la les expectatives d’èxit; és llavors quan s’entesta a continuar i desencadena un reguitzell d’esdeveniments que, a la llarga, recolliran de nou una sentència reblada, però, per una mena de justícia poètica reparadora.
            Miguel Torija recupera en La isla de las culebras el lèxic de les aventures d’illes i tresors que enriqueixen la joventut dels lectors i d’arreu i resulta un plaer traginar amb atifells de marineria i, com no, peces fonamentals, com trinquet, botavara, messana... Tot per tal de fer veure com Martí Gómez de Usuriaga sura sobre l’oneig d’un enamorament i del rescat d’una ciutat; dos actes que convergiran en un espai que simbòlicament presagia la fi d’aquesta entretinguda novel·la.
*    *    *

En Ara, jo, el seu darrer llibre, l’autor fa una incursió en l’escriptura en català amb un reguitzell de vora quaranta relats en què els diversos personatges ens conten llurs històries; tanmateix, serà rere les paraules on el lector esbrinarà la veritat, allò que amaguen, la vida.
Els relats es poden agrupar —tot seguint l’índex proposat per l’autor— en tres parts: “Ara, jo i els meus”, que fluctua entre relacions familiars (“La llum d’un nou dia”); “Ara, jo i els altres” que assoleix un punt de vista de crítica social (“Vint euros”); i “Ara, jo, altres mons” que viatja a d’altres espais, temps i situacions vivencials (“Epitafi”). No obstant això, perquè no una altra classificació? Com resistir-se a encasellar-los d’una altra manera, els relats? Fins i tot, com no arriscar-se a crear noves parcel·les, com el procés de l’escriptura (“Una conferència” o “500 paraules, una taca de cafè”)? Ens movem, doncs, en un terrenys en què la lectura esdevé enjogassada i fructífera.
A poc a poc, la “realitat” dels relats s’allunya com si es tractara d’abastar un món en expansió en el qual tot el que passa té un reflex que interessa desvetllar per comprendre la veritable magnitud de l’existència. I serà el lector, com s’ha avançat, qui haurà de descobrir on encasellar cada història; ja que aquestes “parts” romanen barallades com si la tasca del lector fora trobar sentit al caos, al munt d’històries que creix successivament però que tal vegada succeeixen abraçades per la simultaneïtat. Tota una solvent experiència narrativa amb la qual Torija ha estat guardonat amb el premi Josep Pascual Tirado.

PASQUAL MAS
Pàgina de l'autor: